Publicado por
Alex Marin
comentarios (0)
Publicado por
Alex Marin
comentarios (0)
Idees principals
En aquest fragment, el filòsof Mill explica el seu utilitarisme identificant felicitat i satisfacció per una banda i per l’altra aconseguir la felicitat mitjançant els plaers qualitatius i no quantitatius com va afirmar Bentham.
Anàlisi Formal
En el fragment, John Stuart Mill explica la finalitat de l’ utilitarisme de aconseguir la major felicitat per al major nombre de persones mitjançant plaers qualitatius. Afirma que no tots els plaers tenen el mateix valor de felicitat i satisfacció, considera que els plaers intel·lectuals com llegir són superiors als físics com per exemple veure un partit de futbol. També defineix satisfacció com una felicitat immediata i a curt termini i la felicitat, una estat de satisfacció a llarg termini o inclús permanent.Títol: Plaers, vies cap a la felicitat
Publicado por
Alex Marin
comentarios (0)
Aquests dos filòsofs presenten dos grans teories sobre la ètica, per una banda tenim a Aristòtil que presenta una ètica material i per l’altra a Kant que formula una ètica formal. La diferència principal consisteix en que la primera considera que existeix un Bé Suprem per a l’home i les accions moralment correctes ens aproparan a aquest Bé; en canvi, per a Kant, la felicitat és troba en un equilibri entre vici i excés, la virtut. Aristòtil afirma que s’ha de viure segons la naturalesa humana i utilitzar la raó i l’enteniment, mentre que Kant considera que s’ha de deixar de banda els plaers i l’important és el deure que tenim com a humans.
Publicado por
Alex Marin
comentarios (0)
Idees principals:
Hume explica la seva teoria de la moral a partir dels sentiments, una identificació entre bones i dolentes accions i que és basen especialment en la simpatia, el sentiment que ens permet posar-nos en la pell de una altra persona per comprendre-la.Anàlisi Formal:
Fins ara, les teories sobre la moral de filòsofs anteriors partien de la raó, amb Hume això canvia, ell considera que la moral i la seva distinció entre bones accions i accions dolentes tenen com a base els sentiments i les passions, aquest fet de guiar-nos pels sentiments pot repercutir en el resultat d’una acció ja sigui positiu o negatiu.
Títol: Una moral guiada pels sentiments
Publicado por
Alex Marin
comentarios (0)
Idees principals
En aquest fragment, Hume ens exposa que no podem formular un argument vàlid d’un efecte a partir d’una causa basat en la nostra experiència perquè no es troben relacionats, només podem fer una proposició probable.
Anàlisi Formal:Hume considera que no hi ha cap relació necessària entre causa i efecte i no podem deduir cap proposició a partir de la experiència o de la raó, només ens acostaríem a la probabilitat. No trobem cap base que mostri que el passat es repeteixi a partir d’una causa o que en derivin els mateixos efectes d’una mateixa causa, tots els efectes són guiats per l’atzar. Hume afirma que Adam no podria imaginar els efectes de diferents causes, només podia fer formulacions probables a partir d’alguna altra experiència.
Títol: Una causa, infinits efectes
Publicado por
Alex Marin
comentarios (0)
Idees principals
En aquest fragment, Hume divideix el objectes de la raó en relacions d’idees, que les defineix com a realitats que no necessiten l’experiència per ser validades, com les matemàtiques; i les qüestions de fet que si necessiten l’experiència per validar-les i tenen un contrari.
Anàlisi Formal:
Hume identifica en dos els objectes de la raó, les relacions d’idees i les qüestions de fet. Les relacions d’idees són totes aquelles veritats o realitats que necessiten experiència per validar-la perquè només utilitzen la raó. No poden tenir contradicció, per això no hi ha una lluita de contraris. En canvi, les qüestions de fet són totes aquelles que si depenen de l’experiència per donar-les com a certes, aquí si hi pot haver un contrari.Títol: Diferents objectes de la raó
Publicado por
Alex Marin
comentarios (0)
Idees Principals
En aquest fragment, Hume ens identifica dos varietats de percepcions, les impressions i les idees, aquest últim és més dèbil que les impressions, ja que no són més que meres còpies de les impressions fetes per la ment. També nega l’existència de les idees innates.
Anàlisi Formal
Hume afirma que les percepcions les podem rebre pels sentits i aquestes queden registrades a la ment i formen part de les nostres idees. El filòsof distingeix dos tipus de percepcions, les impressions i les idees; defineix les impressions com allò que podem percebre a través dels sentits i les idees que són les impressions recordades a través de l’experiència, còpies de la ment. Hume considera que tot prové de l’experiència i no tenim idees innates, per tant totes les idees que tenim de la ment són impressions viscudes amb anterioritat.
Títol: Varietat de percepcions
