Diari d'un quasi filòsof

Tant el realisme com l' idealisme son teories diferents de explicar, veure i entendre la realitat. El realisme ens afirma proposicions que son obvies i que presenten probes irrefutables per això la mentalitat de les persones sol ser realista.

A partir d'aquí comencen les activitats del segon trimestre.

1. Saber ordinari: Es funda en "l'experiència de la vida quotidiana". Es basa en el què però no en el per què.

2. Técnica: Consisteix a saber com fer certes activitats. La tècnica planteja reptes a la ciència.La ciència seria inviable sense l'ajut de la tècnica.

3. Saber artístic: Tracta d'expressar la bellesa. Està més vinculat amb la narració que amb la explicació.

4. Saber científic: És un saber sistemàtic, rigorós i crític. Utilitza l'observació i l'experiència.

5. Experiment: Conjunt d'activitats convenientments planificades amb ajuda de fòrmules matemàtiques

6. Ciències formals: És regeixen per la seva pròpia coherència interna, i alhora tenen gran aplicació.

7. Deducció: Procés de raonament que permet derivar d'una o diverses proposicions donades, anomenades premisses.

8. Axioma: Principi fonamental indemostrable dins del sistema deductiu.

9. Inducció completa: Es parteix del coneixement individual de tots i cadascun dels casos que tenen lloc en un àmbit per tal d'arribar a lleis generals.

10. Hipòtesi: Suposició provisional encara no verificada. Quan l'hipòtesi queda verificada es transforma en llei.

11. Teoria científica.

1. Quines són les idees principals del text?

El «jo» no és la primera veritat perquè tu no saps si ets una realitat, un somni o simplement una imaginació, per arribar al «jo» primer es pasa per unes altres veritats. Per exemple la sorpresa, admirar-se per alguna cosa o alguna persona ens demostra que existeix o almenys dins nostre; un altre raonament seria el dubte, la necessitat de saber fa donar sentit a les coses que potser existeixen.

Per fer tot això es requereix pensar, i si penses estàs demostrant que existeixes de veritat. Cogito ergo sum. René Descartes.

Aquests dos métodes es diferèncien de unes cuantes coses, però la principal diferència es que el métode de les ciències naturals són demostracions Universals, i el métode de les ciències socials és la relació entre el subjecte i l’objecte, també les les CS tenen una capaçitat de predicció i generalització menor que les cienciès naturals, tant per la llibertat del subjecte com diversitat de esdeveniments. Les CN també empre intenten demostrar alguna llei o teoria, mentre que les ciències socials es centre més en poder explicar i comprendre un esdeveniment sense sotmetre’ls a fórmules o contrastar-les amb altres lleis o teories.

Les teories de les ciències socials es “demostren” fen enquestes, qüestionaris, entrevistes… Mentre que en les ciències naturals es demostren mitjançant observacions, hipòtesis, per l’ús de les matemàtiques…

1. Escriu una definició de “saber” utilitzant de les teves própies paraules.

El saber es conéixer un fet o un conjunt de coneixements que permeten donarli sentit al món.

2. Que significa que les dades de l’experiència han d’ incloure’s sempre en un context teòric que es faci intel·ligible?

Que l’ experiència prové de la sensibilitat que es una de les fonts básiques del saber.

3. Quin tipus d’ experiència, d’entre les anomenades, pot produir contemplar un quadre? Descriu-la.

Experiència o saber científic, s’identifica amb l’exaltació de la bellesa.

4. Hi ha alguna relació entre el saber científic i el técnic? Justifica la resposta.

Si perquè la tècnica planteja reptes a la ciència, la impulsa nous descobriments y el saber científic no podría avançar sense el técnic.

Per mi la filosofia es preguntar-se o fer un estudi sobre uns temes étics, morals… Alguns dubtes que tenen més d’una resposta complexa o simplement no té. Les persones filosofen cuan ya no estan segurs de tot lo que tindria que ser lógic i es pregunta “Que és?” o “Perque està aquí?”, pot ser el producte de una inseguretat en relació amb l’entorn o simplement la necesitat de saber noves coses.

En la filosofia es fan unes preguntes essencials i dintre d’aquestes es troben una cuantitat innumerable de respostes derivades i per trobar la resposta més vàlida es te que contestar d’una forma en que no utilitzis les teves preferéncies o pensaments, te que ser una resposta que serveixi pero a aproximadament tothom.

També tens que tenir cubertes unes necessitats, perque per filosofar tenim que disposar de temps lliure y de les necessitats bàsiques per viure com es el menjar. Una persona que no pot menjar no es preocupa perquè surt el sol cada día al matí.