Gràcies al nostre llenguatge que hem desenvolupat al llarg del temps hem millorat i podem expresar o interpretar sentiments diferents o conceptes que abans eren inexplicables.
Animal cultural: És la denominació de que l’ésser humà és un animal peculiar amb una naturalesa biològica que s’obre a l’ordre cultural: al llenguatge, la tècnica..
Individu: Qualsevol ésser complet que pertany a una espècie sigui animal o vegetal.
Individualisme possessiu: És una teoria basada en què cada ésser humà és l’únic propietari de la seva persona i les seves capacitats i no deu res.
Sociabilitat natural: Teoria defensada per Aristòtil en la que afirma que l’ésser humà necessita la societat i la cultura que aquesta li aporta per realitzar-se d’acord amb les capacitats pròpies.
Estat de natura: és el nostre estat natural que ha partir d’un pacte social ho transformen en estat civil formant una societat.
Guerra de tots contra tots: és un estat en el qual segons Thomas Hobbes, l’èsser humà es mogut per l’egoisme propi i està en lluita permanent amb els altres.
Antropologia cultural: És la ciència que estudia la manera de viure dels diferents grups humans i l’evolució que aquests han experimentat.
Socialització primària: És la primera part del procés pel qual un individu interioritza la cultura de la societat en què viu, i es desenvolupa en el si de la família durant la primera etapa de la infantesa.
Socialització secundària: És el procés pel qual s’interioritzen mons constitucionals que contrasten amb el món de base que hem adquirit a la sociabilització primària.
Cultura: Conjunt d’artefactes, idees, valors, tradicions i consum que un determinat grup accepta com a pròpies.
Subcultura: Són les diferències existents dins d’una pròpia cultura originades per l’edat, el nivell socioeconòmic, classe social..., i no es discuteix.
Contracultura: És un moviment de rebel·lió contra la cultura hegemònica que presenta un projecte de cultura i societat alternatives.
Nous moviments socials: Són moviments originats pels grups socials alternatius, que responen al buit que moltes persones senten davant un futur incert i un present efímer, l’objectiu dels quals és torbar un sentit a l’existència per diferents mitjans.
Etnocentrisme: És la ciència que analitza les cultures des del punt de vista de la pròpia cultura.
Racisme: Discriminació a éssers humans estrangers.
Aporofòbia: És el rebuig i el menyspreu envers el pobre.
Intercultura: És l’actitud que cal prendre davant del multi culturalisme.
3. Analitza el contingut de les afirmacions següents i indica com les valoraria algú que assumís una actitud intercultural.
Relativisme cultural però amb idees racistes.
- Els immigrants que viuen al nostre país han d’acceptar totes les nostres formes de vida. Relativisme cultural en la què conserva tots els costums separant amb altres cultures.
- És normal que apareguin barris aïllats de gitanos, perquè són gent amb una forma de vida pròpia; no hi veig res de negatiu.
Relativisme cultural però duen a terme una separació entre cultures perquè no vol establir un diàleg entre elles.
- Com han de tenir feina els immigrants si no en tenim nosaltres.
Aporòfobia i un interculturalista tracta de fer arribar el bé a tothom.
- És impossible entendre’s amb els paios!
Xenofòbia. Una persona interculturalista diria que podem aprendre uns dels altres
- Si al seu país no hi estan bé, és culpa seva. Què podem fer-hi nosaltres?
Xovinisme i racisme. L’interculturalista defensa el diàleg entre aquestes cultures.
Aquest text afirma que la civilització, la ciutat, és el lloc on les persones tenen que conviure i comportar-se de manera "civilitzada" literalment.
- Raó teòrica: És aquella que s'orienta cap a la contemplació del món, és a dir, cap al coneixement de la realitat.
- Ultimitat: És l'intent d'arribar a l' última qüestió, a aquella, la resposta del qual, no admeten seguir preguntant més.
- Coneixement: És la veritat trobada, aprehensió d'un estat de coses.
- Creença: És un grau de coneixement en el qual jo crec X, estic segur, però no es pot demostrar de manera objectiva.
- Interès emancipador: Interès segons Apel i Habermas que serveix per alliberar els éssers humans de la dominació i la repressió.
- Dogmatisme: Manifesta l'actitud ingènua dels que estan segurs de conèixer la veritat absoluta.
- Relativisme: Entén conèixer quelcom com a cert o fals depenent de cada cultura, època o grup social.
- Realisme: És la posició del sentit comú que diu que podem arribar a les coses en si mateixa tal com són.
- Idealisme: No es pot arribar a conèixer la realitat tal com és, ja que la realitat depèn del subjecte.
- Noema: És l'objecte de la consciència.
- Prejudici: Judicis previs que hem adquirit per educació, cultura i que condicionen la nostra visió del món.
- Ignorància: Estat de seguretat respecte la veritat de la ment en què s'adment el desconeixement sobre un assumpte concret.
- Autoritat: És un criter de la veritat en què una afirmació s'accepta com a certa perquè prové d'algú que és expert.
- Evidència sensible: Accepten un enunciat en la mesura que aquest bé donat pels sentits.
- Veritat com a correspondència: Un enunciat és vertader quan concorda amb la realitat.
- Criteri contextual: No hi ha cap veritat aïllada sinó tots els coneixemens estan interrelacionats.
- Consens: Acord entre diferents interlocutors sobre un determinat rema.
- Realitat contingent: És aquella que és però que no pot ser, correspon al món físic.
- Realitat psíquica: La consciència és real però el subjecte no ho és. Ex: somni
- Realitat virtual: Conjunt de percepions i sensacions que ens donen la il·lusió de la realitat física.
- Món 3 (Popper): És la interacció entre el món 1 allò físic i el món dos estats mentals. Serien els productes culturals.
7. Són reals o semblen reals? En quin sentit són aparença o realitat? Justifica la teva resposta.
- La mort. Sembla real, perquè és desconeguda.
- Que em toqui la loteria en el sorteig del mes que ve. Sembla real, perquè és un desig.
- Lara Croft. Sembla real, perquè és un personatge fictici.
- Napoleó Bonaparte. És real, perquè va existir.
- Un miratge. Sembla real, perquè és una il·lusió òptica
- Una flor de plàstic. Real, perquè la podem percebre amb els sentits
- El meu aprovat. Real, perquè és demostrable en les notes.
- La meva alegria per l'aprovat. Sembla real, realitat psíquica.
- Els records de l'estiu. Reals, són fets passats.
- El somni d'aquesta nit. Sembla real, perquè els somnis son una representació.
- Els amics del xat. Sembla real, és aparent. Són dobles virtuals
- La meva imatge en un mirall. Sembla real. La imatge és real però jo no sóc el mirall.
- El que sento en veure una pel·lícula. el que sento és real.
- Una pel·lícula. Sembla real, és ficció.