Gràcies al nostre llenguatge que hem desenvolupat al llarg del temps hem millorat i podem expresar o interpretar sentiments diferents o conceptes que abans eren inexplicables.


Però quan parlem dels sentiments, el que podem dir és descriure el que sentim, però el nostre llenguatge és limitat i no podem interpretar el que sentim, per tant quan ho diem la persona receptora no podrà saber si es veritat el que li estem diem o si només és un sentiment diferent al que es pensa. Per això tenim que ser el més precís possible alhora d' interpretar el que diem.

Animal cultural: És la denominació de que l’ésser humà és un animal peculiar amb una naturalesa biològica que s’obre a l’ordre cultural: al llenguatge, la tècnica..

Individu: Qualsevol ésser complet que pertany a una espècie sigui animal o vegetal.

Individualisme possessiu: És una teoria basada en què cada ésser humà és l’únic propietari de la seva persona i les seves capacitats i no deu res.

Sociabilitat natural: Teoria defensada per Aristòtil en la que afirma que l’ésser humà necessita la societat i la cultura que aquesta li aporta per realitzar-se d’acord amb les capacitats pròpies.

Estat de natura: és el nostre estat natural que ha partir d’un pacte social ho transformen en estat civil formant una societat.

Guerra de tots contra tots: és un estat en el qual segons Thomas Hobbes, l’èsser humà es mogut per l’egoisme propi i està en lluita permanent amb els altres.

Antropologia cultural: És la ciència que estudia la manera de viure dels diferents grups humans i l’evolució que aquests han experimentat.

Socialització primària: És la primera part del procés pel qual un individu interioritza la cultura de la societat en què viu, i es desenvolupa en el si de la família durant la primera etapa de la infantesa.

Socialització secundària: És el procés pel qual s’interioritzen mons constitucionals que contrasten amb el món de base que hem adquirit a la sociabilització primària.

Cultura: Conjunt d’artefactes, idees, valors, tradicions i consum que un determinat grup accepta com a pròpies.

Subcultura: Són les diferències existents dins d’una pròpia cultura originades per l’edat, el nivell socioeconòmic, classe social..., i no es discuteix.

Contracultura: És un moviment de rebel·lió contra la cultura hegemònica que presenta un projecte de cultura i societat alternatives.

Nous moviments socials: Són moviments originats pels grups socials alternatius, que responen al buit que moltes persones senten davant un futur incert i un present efímer, l’objectiu dels quals és torbar un sentit a l’existència per diferents mitjans.

Etnocentrisme: És la ciència que analitza les cultures des del punt de vista de la pròpia cultura.

Racisme: Discriminació a éssers humans estrangers.

Aporofòbia: És el rebuig i el menyspreu envers el pobre.

Intercultura: És l’actitud que cal prendre davant del multi culturalisme.

3. Analitza el contingut de les afirmacions següents i indica com les valoraria algú que assumís una actitud intercultural.


- Jo et tolero, admeto que les entenguis així, però cadascú a casa seva.
Relativisme cultural però amb idees racistes.
- Els immigrants que viuen al nostre país han d’acceptar totes les nostres formes de vida. Relativisme cultural en la què conserva tots els costums separant amb altres cultures.

- És normal que apareguin barris aïllats de gitanos, perquè són gent amb una forma de vida pròpia; no hi veig res de negatiu.
Relativisme cultural però duen a terme una separació entre cultures perquè no vol establir un diàleg entre elles.

- Com han de tenir feina els immigrants si no en tenim nosaltres.
Aporòfobia i un interculturalista tracta de fer arribar el bé a tothom.

- És impossible entendre’s amb els paios!
Xenofòbia. Una persona interculturalista diria que podem aprendre uns dels altres

- Si al seu país no hi estan bé, és culpa seva. Què podem fer-hi nosaltres?

Xovinisme i racisme. L’interculturalista defensa el diàleg entre aquestes cultures.

Estem parlant d' una pregunta la cual es parla desde fa segles, hi encara no s' ha trobat una solució infalible al problema perquè encara moltes persones mostren discrepància cap a altres cultures.

Avui día vivim en una societat multicultural perquè convivim amb persones d' altres cultures, hi ha gent que ho accepta i ho respecta i hi han persones que no i recorren al racisme o a la xenofòbia. Moltes vegades el problema son els costums que per a uns és normal i per a altres és de lo més estrany o inmoral, per això que altres cultures intentin fer la seva vida tal cual en un altre país es molt difícil perquè alguns costums alomillor estan violant els drets humans i valors basics d'una persona.

Crec que si volem viure en una societat multicultural igualitària i respectada el que tenim que fer és arribar al diàleg i parlar amb les altres cultures sempre amb el seu punt de vista per no crear més discrepàncias de les existents.


Aquest text ens diu que la cultura forma part de la societat i que les persones són un reflex de la cultura que tenen, això queda anotat alhora de parla o pensar i inclòs en els sentiments.

Es pot parlar que la cultura és una eina que s'utilitza per a la creació de diferents objectes materials o per desenvolupar idees, pensaments... Però la cultura tampoc és un fet que està posat a la nostra vida, si no que esta implantat d'alguna manera que podriem dir que nosaltres mateixos som la cultura que serveix com a coneixement.

Aquest text afirma que la civilització, la ciutat, és el lloc on les persones tenen que conviure i comportar-se de manera "civilitzada" literalment.


Ens mostra que la ciutat es un lloc on les persones viuen lliurement i poden coneixer les seves llibertats i opinions que fan possible la convivència entre ells, i allà comencen a ser d' una manera o una altre, civilitzats, però per aconseguir-ho te que haber-hi un seguit de comunicacions i igualtats entre ells.

(Karl Raimund Popper; Viena, 1902 - Londres, 1994) Filòsof austríac. Va estudiar filosofia en la Universitat de Viena i va exercir més tard docència en Canterbury i en la London School of Economics de Londres (1949-1969). Encara que pròxim a la filosofia neopositivista del Cercle de Viena, va portar a terme una important crítica d'alguns dels seus postulats; així, va acusar d'excessivament dogmàtica la postura de dividir el coneixement entre proposicions científiques, que serien les úniques pròpiament significatives, i metafísiques, que no serien significatives. Para Popper, bastaria amb delimitar rigorosament el terreny propi de la ciència, sense que fos necessari negar l'eficàcia d'altres discursos en àmbits distints al de la ciència.

Les idees bàsiques que el text afirma que les teories no es poden arribar a confirmar, nomès es poder falsar, Popper defensa al falsacionisme en aquest text.

Estem davant d' un text falsacionista defensat per Karl Popper en la que explica als filòsofs que formen part del Cercle de Viena que amb la teoria de l'inductivisme no es pot verificar una teoria perquè no estan comprovats tots i cadascun dels casos, però si es pot refutar amb el métode falsacionista.

Com a títol proposo La imperfecció de la inducció.

- Raó teòrica: És aquella que s'orienta cap a la contemplació del món, és a dir, cap al coneixement de la realitat.

- Ultimitat: És l'intent d'arribar a l' última qüestió, a aquella, la resposta del qual, no admeten seguir preguntant més.

- Coneixement: És la veritat trobada, aprehensió d'un estat de coses.

- Creença: És un grau de coneixement en el qual jo crec X, estic segur, però no es pot demostrar de manera objectiva.

- Interès emancipador: Interès segons Apel i Habermas que serveix per alliberar els éssers humans de la dominació i la repressió.

- Dogmatisme: Manifesta l'actitud ingènua dels que estan segurs de conèixer la veritat absoluta.

- Relativisme: Entén conèixer quelcom com a cert o fals depenent de cada cultura, època o grup social.

- Realisme: És la posició del sentit comú que diu que podem arribar a les coses en si mateixa tal com són.

- Idealisme: No es pot arribar a conèixer la realitat tal com és, ja que la realitat depèn del subjecte.

- Noema: És l'objecte de la consciència.

- Prejudici: Judicis previs que hem adquirit per educació, cultura i que condicionen la nostra visió del món.

- Ignorància: Estat de seguretat respecte la veritat de la ment en què s'adment el desconeixement sobre un assumpte concret.

- Autoritat: És un criter de la veritat en què una afirmació s'accepta com a certa perquè prové d'algú que és expert.

- Evidència sensible: Accepten un enunciat en la mesura que aquest bé donat pels sentits.

- Veritat com a correspondència: Un enunciat és vertader quan concorda amb la realitat.

- Criteri contextual: No hi ha cap veritat aïllada sinó tots els coneixemens estan interrelacionats.

- Consens: Acord entre diferents interlocutors sobre un determinat rema.

- Realitat contingent: És aquella que és però que no pot ser, correspon al món físic.

- Realitat psíquica: La consciència és real però el subjecte no ho és. Ex: somni

- Realitat virtual: Conjunt de percepions i sensacions que ens donen la il·lusió de la realitat física.

- Món 3 (Popper): És la interacció entre el món 1 allò físic i el món dos estats mentals. Serien els productes culturals.

7. Són reals o semblen reals? En quin sentit són aparença o realitat? Justifica la teva resposta.

- Un triangle equilàter. És real, perquè és una veritat universal.
- La mort. Sembla real, perquè és desconeguda.
- Que em toqui la loteria en el sorteig del mes que ve. Sembla real, perquè és un desig.
- Lara Croft. Sembla real, perquè és un personatge fictici.
- Napoleó Bonaparte. És real, perquè va existir.
- Un miratge. Sembla real, perquè és una il·lusió òptica
- Una flor de plàstic. Real, perquè la podem percebre amb els sentits
- El meu aprovat. Real, perquè és demostrable en les notes.
- La meva alegria per l'aprovat. Sembla real, realitat psíquica.
- Els records de l'estiu. Reals, són fets passats.
- El somni d'aquesta nit. Sembla real, perquè els somnis son una representació.
- Els amics del xat. Sembla real, és aparent. Són dobles virtuals
- La meva imatge en un mirall. Sembla real. La imatge és real però jo no sóc el mirall.
- El que sento en veure una pel·lícula. el que sento és real.
- Una pel·lícula. Sembla real, és ficció.

Martin Heidegger, l' autor d'aquest fragment va néixer a Messkirch, Alemania, al1889. Va ser un filósof alemany. Va estudiar teologia catòlica i després filosofia en la Universitat de Friburg de Brisgovia, on va ser deixeble de Husserl, el fundador de la fenomenología. Va començar la seva activitat docent a Friburg en 1915, per a després ensenyar durant un període en Marburgo. Va retornar a Friburg en aquest últim any, ja com professor de filosofia.

Començant per les idees principals del fragment iniciaré dient que aquest fragment afirma que la veritat està molt valorada però a la vegada també molt utilitzat i que encara què una cosa sigui veritat si es fals no és real, perquè només ho pretén ser, també explica les diferències i semblances entre la concordança i la veritat y què quan una cosa és veritat i te lògica te concordança, però una proposició amb concordança pot no ser veritat, per tant no és real.

Jo crec que Heidegger defensa en aquest fragment el model explicatiu del coneixement de fenomenologia perquè està donant prioritat al nostra pensament, a la consciència, és a dir, tal com se’ns presenten les coses encara que, es presenten sense adaptar-se al subjecte.

Com a títol proposo La veritat com una realitat lògica.

Música de fons


El meu perfil

Mi foto
Badalona, Barcelona, Spain

Hora i data


Visites

Contador de Visites

Que es aquest blog?

És un blog filosófic amb la finalitat de posar-hi les diferents activitats de filósfia subsituin aixì la llibreta.

Videos

En aquest apartat trobaràs videos de filosofia, la seva història, els filòsofs més importants...