Diari d'un quasi filòsof

Gràcies al nostre llenguatge que hem desenvolupat al llarg del temps hem millorat i podem expresar o interpretar sentiments diferents o conceptes que abans eren inexplicables.

Animal cultural: És la denominació de que l’ésser humà és un animal peculiar amb una naturalesa biològica que s’obre a l’ordre cultural: al llenguatge, la tècnica..

Individu: Qualsevol ésser complet que pertany a una espècie sigui animal o vegetal.

Individualisme possessiu: És una teoria basada en què cada ésser humà és l’únic propietari de la seva persona i les seves capacitats i no deu res.

Sociabilitat natural: Teoria defensada per Aristòtil en la que afirma que l’ésser humà necessita la societat i la cultura que aquesta li aporta per realitzar-se d’acord amb les capacitats pròpies.

Estat de natura: és el nostre estat natural que ha partir d’un pacte social ho transformen en estat civil formant una societat.

Guerra de tots contra tots: és un estat en el qual segons Thomas Hobbes, l’èsser humà es mogut per l’egoisme propi i està en lluita permanent amb els altres.

Antropologia cultural: És la ciència que estudia la manera de viure dels diferents grups humans i l’evolució que aquests han experimentat.

Socialització primària: És la primera part del procés pel qual un individu interioritza la cultura de la societat en què viu, i es desenvolupa en el si de la família durant la primera etapa de la infantesa.

Socialització secundària: És el procés pel qual s’interioritzen mons constitucionals que contrasten amb el món de base que hem adquirit a la sociabilització primària.

Cultura: Conjunt d’artefactes, idees, valors, tradicions i consum que un determinat grup accepta com a pròpies.

Subcultura: Són les diferències existents dins d’una pròpia cultura originades per l’edat, el nivell socioeconòmic, classe social..., i no es discuteix.

Contracultura: És un moviment de rebel·lió contra la cultura hegemònica que presenta un projecte de cultura i societat alternatives.

Nous moviments socials: Són moviments originats pels grups socials alternatius, que responen al buit que moltes persones senten davant un futur incert i un present efímer, l’objectiu dels quals és torbar un sentit a l’existència per diferents mitjans.

Etnocentrisme: És la ciència que analitza les cultures des del punt de vista de la pròpia cultura.

Racisme: Discriminació a éssers humans estrangers.

Aporofòbia: És el rebuig i el menyspreu envers el pobre.

Intercultura: És l’actitud que cal prendre davant del multi culturalisme.

3. Analitza el contingut de les afirmacions següents i indica com les valoraria algú que assumís una actitud intercultural.

Aquest text afirma que la civilització, la ciutat, és el lloc on les persones tenen que conviure i comportar-se de manera "civilitzada" literalment.

- Raó teòrica: És aquella que s'orienta cap a la contemplació del món, és a dir, cap al coneixement de la realitat.

- Ultimitat: És l'intent d'arribar a l' última qüestió, a aquella, la resposta del qual, no admeten seguir preguntant més.

- Coneixement: És la veritat trobada, aprehensió d'un estat de coses.

- Creença: És un grau de coneixement en el qual jo crec X, estic segur, però no es pot demostrar de manera objectiva.

- Interès emancipador: Interès segons Apel i Habermas que serveix per alliberar els éssers humans de la dominació i la repressió.

- Dogmatisme: Manifesta l'actitud ingènua dels que estan segurs de conèixer la veritat absoluta.

- Relativisme: Entén conèixer quelcom com a cert o fals depenent de cada cultura, època o grup social.

- Realisme: És la posició del sentit comú que diu que podem arribar a les coses en si mateixa tal com són.

- Idealisme: No es pot arribar a conèixer la realitat tal com és, ja que la realitat depèn del subjecte.

- Noema: És l'objecte de la consciència.

- Prejudici: Judicis previs que hem adquirit per educació, cultura i que condicionen la nostra visió del món.

- Ignorància: Estat de seguretat respecte la veritat de la ment en què s'adment el desconeixement sobre un assumpte concret.

- Autoritat: És un criter de la veritat en què una afirmació s'accepta com a certa perquè prové d'algú que és expert.

- Evidència sensible: Accepten un enunciat en la mesura que aquest bé donat pels sentits.

- Veritat com a correspondència: Un enunciat és vertader quan concorda amb la realitat.

- Criteri contextual: No hi ha cap veritat aïllada sinó tots els coneixemens estan interrelacionats.

- Consens: Acord entre diferents interlocutors sobre un determinat rema.

- Realitat contingent: És aquella que és però que no pot ser, correspon al món físic.

- Realitat psíquica: La consciència és real però el subjecte no ho és. Ex: somni

- Realitat virtual: Conjunt de percepions i sensacions que ens donen la il·lusió de la realitat física.

- Món 3 (Popper): És la interacció entre el món 1 allò físic i el món dos estats mentals. Serien els productes culturals.

7. Són reals o semblen reals? En quin sentit són aparença o realitat? Justifica la teva resposta.