Idees principals
En aquest fragment, el filòsof Mill explica el seu utilitarisme identificant felicitat i satisfacció per una banda i per l’altra aconseguir la felicitat mitjançant els plaers qualitatius i no quantitatius com va afirmar Bentham.

Anàlisi Formal
En el fragment, John Stuart Mill explica la finalitat de l’ utilitarisme de aconseguir la major felicitat per al major nombre de persones mitjançant plaers qualitatius. Afirma que no tots els plaers tenen el mateix valor de felicitat i satisfacció, considera que els plaers intel·lectuals com llegir són superiors als físics com per exemple veure un partit de futbol. També defineix satisfacció com una felicitat immediata i a curt termini i la felicitat, una estat de satisfacció a llarg termini o inclús permanent.

Títol: Plaers, vies cap a la felicitat

Aquests dos filòsofs presenten dos grans teories sobre la ètica, per una banda tenim a Aristòtil que presenta una ètica material i per l’altra a Kant que formula una ètica formal. La diferència principal consisteix en que la primera considera que existeix un Bé Suprem per a l’home i les accions moralment correctes ens aproparan a aquest Bé;  en canvi, per a Kant, la felicitat és troba en un equilibri entre vici i excés, la virtut. Aristòtil afirma que s’ha de viure segons la naturalesa humana i utilitzar la raó i l’enteniment, mentre que Kant considera que s’ha de deixar de banda els plaers i l’important és el deure que tenim com a humans.

Idees principals:
Hume explica la seva teoria de la moral a partir dels sentiments, una identificació entre bones i dolentes accions i que és basen especialment en la simpatia, el sentiment que ens permet posar-nos en la pell de una altra persona per comprendre-la.

Anàlisi Formal:
Fins ara, les teories sobre la moral de filòsofs anteriors partien de la raó, amb Hume això canvia, ell considera que la moral i la seva distinció entre bones accions i accions dolentes tenen com a base els sentiments i les passions, aquest fet de guiar-nos pels sentiments pot repercutir en el resultat d’una acció ja sigui positiu o negatiu.

Títol: Una moral guiada pels sentiments

Idees principals
En aquest fragment, Hume ens exposa que no podem formular un argument vàlid d’un efecte a partir d’una causa basat en la nostra experiència perquè no es troben relacionats, només podem fer una proposició probable.

Anàlisi Formal:
Hume considera que no hi ha cap relació necessària entre causa i efecte i no podem deduir cap proposició a partir de la experiència o de la raó, només ens acostaríem a la probabilitat. No trobem cap base que mostri que el passat es repeteixi a partir d’una causa o que en derivin els mateixos efectes d’una mateixa causa, tots els efectes són guiats per l’atzar. Hume afirma que Adam no podria imaginar els efectes de diferents causes, només podia fer formulacions probables a partir d’alguna altra experiència.

Títol: Una causa, infinits efectes

Idees principals
En aquest fragment, Hume divideix el objectes de la raó en relacions d’idees, que les defineix com a realitats que no necessiten l’experiència per ser validades, com les matemàtiques; i les qüestions de fet que si necessiten l’experiència per validar-les i tenen un contrari.

Anàlisi Formal:
Hume identifica en dos els objectes de la raó, les relacions d’idees i les qüestions de fet. Les relacions d’idees són totes aquelles veritats o realitats que necessiten experiència per validar-la perquè només utilitzen la raó. No poden tenir contradicció, per això no hi ha una lluita de contraris. En canvi, les qüestions de fet són totes aquelles que si depenen de l’experiència per donar-les com a certes, aquí si hi pot haver un contrari.

Títol: Diferents objectes de la raó

Idees Principals
En aquest fragment, Hume ens identifica dos varietats de percepcions, les impressions i les idees, aquest últim és més dèbil que les impressions, ja que no són més que meres còpies de les impressions fetes per la ment. També nega l’existència de les idees innates.

Anàlisi Formal 
Hume afirma que les percepcions les podem rebre pels sentits i aquestes queden registrades a la ment i formen part de les nostres idees. El filòsof distingeix dos tipus de percepcions, les impressions i les idees; defineix les impressions com allò que podem percebre a través dels sentits i les idees que són les impressions recordades a través de l’experiència, còpies de la ment. Hume considera que tot prové de l’experiència i no tenim idees innates, per tant totes les idees que tenim de la ment són impressions viscudes amb anterioritat.

Títol: Varietat de percepcions

Idees Principals
És un fragment de l’ Abstract escrit per David Hume on exposa la seva teoria del “jo” i criticant la de Descartes. Segons Hume, el “jo” és un conjunt de percepcions i aquestes concepcions són les que formen la ment.

Anàlisi Formal
En aquest fragment, Hume ens explica en tercera persona que el “jo” en si mateix és un conjunt o grup de percepcions i qualitats, contrari al que afirmava Descartes, que considerava que era una sola unitat.  El filòsof escocès també defensa que tot prové de l’experiència, per tant, les percepcions que formen el “jo” també, llavors necessitem l’experiència per aconseguir-ho. Considera també que les idees és una combinació entre allò que percebem amb els sentits i el pensament o imaginació.

Títol: El conjunt del “jo”


La moral kantiana
View more presentations from Alex.Marinra.

És una pregunta que tothom o la majoria de gent s'ha fet alguna vegada a la seva vida, i m'inclueixo en aquest grup. El nostre món no és un mal món ja que es troba format per tota mena de bones persones que és dediquen a fer el bé i ajudar als altres, tot i qué també és una dualitat, ja que també existeixen persones que cometen males accions continuament fent mal als altres.
Fer-ser aquesta pregunta significaría tenir en compte altres variants d'aquest món amb diferents situacions, això implicaria el canvi en moltes coses i persones, jo crec que nomès existeixen les utopíes  i que els altres mons possibles no són ni millor ni pitjor, serà diferent ja que tots tindràn el seu vessant bó i per altra banda el dolent. Tot i què sempre és més positiu que el nostre és el millor i això ens ajuda a viure més bé al día a día.

1. Idees principals: En aquest text, Descartes afirma que hi ha una anomenada substància pensant formada per la combinació de l'ànima i del "jo" i que pot existir independentment nomès amb el cogito. Diu que podem dobtar de tot allò que ens envolta, però no la nostra existència ni del nostre dubte.

2. Títol: Ánima i "jo", un de sol.


3. Anàlisi principal: Aquest extret del Discurs del métode de Descartes en què torna a parlar dels temes recurrents de la filosofia cartesiana como la dubtabilitat de l'existència de les coses, el "jo"... Explica una teoria sobre l'existència del "jo", ja què el cos també pot ser fals, però no el meu pensament per tant podem existir unicament amb el cogito i amb l'ánima independentment del cos.

1. Idees principals: El métode de Descartes consisteix a arribar a la veritat a partir d'un dubte, el dubte metòdic i hem de dubtar de tot allò que ens envolta i que percebem dels sentits perqué ens podem enganyar, però sempre hem d'estar segurs del nostre pensament i en conseqüent del jo.

2. Títol: Evidència de la meva existència

3. Anàlisi principal: És un altre extret de l'obra de Descartes, Meditacions metafísiques i aquest cop parla entorn a la formulació de la frase cogito ergo sum... en què es demostra la existència del "jo" com a primera veritat i com indubtabilitat dels pensaments. D'altra banda parla del dubte que exigeix el métode per tal d'extreure diferents dubtes de la realitat sensible per eliminar-los i arribar el punt de no dubtar com en els nostres pensaments per arribar a la veritat.

1. Idees principals: Fragment de l'obra Meditacions metafísiques de Descartes en el que explica com arribar a allò indubtable, buscant tots els dubtes que tenim i superant dues fases d'aquest dubte: del coneixement sensible, és a dir dels sentits; i de la realitat.

2. Títol: Evidències i realitats.

3. Anàlisi principal: Aquest fragment de les Meditacions metafísiques, utilitza principal la filosofia cartesiana del mateix Descartes que consisteix a partir del dubte, arribar a l'indubtable i aixì conèixer la realitat. Aquest dubte és anomenat dubte metòdic i presenta diverses fases tot i que les que són representades en el text són les dues primeres, que són el dubte del coneixement sensible, en que Descartes explica que com els sentits no són perfectes, ens podem enganyar i com ho podem fer-ho hem de supossar que sempre ho estàn fent i no hem dre creure en el que percebem amb els sentits, nomès pensar que és probable. La segona fa referència a la veritat de la realitat ja que quan somiem pensem que és real, i si la "realitat" no és la visió real del món?

1. Idees principals: És un fragment del Discurs del métode de Descartes en què es vol aconseguir és arribar a l'indubtable per veure l'evidència i d'aquesta manera descobrir la veritat. Per aconesguir-ho cal seguir unes pautes i regles que et portaràn a le veritat evident.

2. Títol: Camí cap a la evidència

3. Anàlisi principal: La finalitat o l'objectiu d'aquesta obra o en general de la filosofia cartesianà és arribar a conèixer la veritat a partir d'allò indutable. Per aconseguir-ho, Descartes proposa quatre normes que cal seguir: evidència, anàlisi, síntesi i revisió.
La evidència és acceptar la primera veritat a partir d'evidències que no posen dubtes, l'anàlisi consisteix en dividir tots els dubtes trobats per poder trobar un millor resultat, la síntesi consisteix en una classificació per ordre de prioritat dels nostres pensaments des de els més simples fins als més complexos. La darrera regla consisteix en fer un repàs de tots els pensaments i evidències per recordar-ho tot.


Música de fons


El meu perfil

Mi foto
Badalona, Barcelona, Spain

Hora i data


Visites

Contador de Visites

Que es aquest blog?

És un blog filosófic amb la finalitat de posar-hi les diferents activitats de filósfia subsituin aixì la llibreta.

Videos

En aquest apartat trobaràs videos de filosofia, la seva història, els filòsofs més importants...

Copyright 2009 - Diari d'un quasi filòsof

Blogspot Theme designed by: Ray Creations, Ray Hosting.