Diari d'un quasi filòsof

Heráclit d' Efes:
“Aquest ordre del món, el mateix per a tothom, no el va fer cap déu ni cap home, sinó que va ser sempre, és i será; foc sempre viu, encès segons mesura i apagat segons mesura”.

En aquest text, Heràclit considera l' Univers és etern, és a dir, ni va néixer ni és destruira, ni va ser, ni serà, simplement és. Aquest univers és igual per a tots i el principi de totes les coses és el foc.

Heràclit en aquest text ens parla de l´Univers o el cosmos i no té ni cap principi i ni cap final perquè és estern i afecta i es presenta a tothom de la mateixa manera, no canvia. I al final ens parla del foc com arkhé, com a principi de totes les coses i de tots els éssers.

Com a títol d' aquest text proposo: L' ordre del món i l' arkhé.

Parmènides d' Elea: 
 “Allò que es pot dir i pensar ha de ser. Això és el que t’ordeno que consideris. Hede desviar-te, doncs, d’aquest la qual els homes ignorants caminen bicèfals; (…) són arrossegats, sords i cecs alhora, estupefactes,gent forassenyada, per a la qual l’ésser i el no-ésser són consideratsel mateix i no el mateix i per a la qual el camí de totes les coses es regressiu”. 

En aquest fragment, Parmènides insisteix en que tenim seguir la via de la veritat per arribar a aquesta i no a la de l' opinió perquè fa equivocar-nos, també critica a tots aquells que no segueixen la via de la veritat. 

Identifica el pensament i la realitat i això ens porta a la seva teoria de que l' ésser és i el no-ésser no pot ser, perquè com ser i pensar s' identifiquen, pensar vol dir existir i com el no-esser no pot pensar no pot existir. També fa una critica a la via de la opinió perquè les dades que rebem podem ser falses.

Com a títol d' aquest text proposo: A la recerca de la veritat.